jueves, 16 de marzo de 2023

Ressenya: Wind Breaker vol. 1-2 de Satoru Nii

"Què és això de la Wind Breaker?! Què vol dir, això de "l'escut protector del barri"?! No en tinc ni idea, però sona de conya!!!"


FITXA TÈCNICA

Títol original: Wind Breaker  (en japonès ウィンドブレイカー)

Autor: Satoru Nii (en japonès にいさとる )

- Editorial Espanyola: Distrito Manga

- Editorial Japonesa: Kodansha

- Sèrie oberta amb 10 toms al Japó publicada en la revista Magazine Poket de l'editorial Kodansha. El primer volum va sortir al Japó l'any 2021 

- Shounen, acció, bandes, estudiants, baralles

- Edicció en català i en castellà simultàniament 

- Traducció: Victor Gomà

- Pàgines: 192

- Preu: 8'95€

- Ja a la venda

- Publicació bimestral 


SINOPSIS

Tenen fama de ser la banda més forta i gamberra, però també són els herois de la ciutat!

L'institut Fûrin s'ha guanyat la pitjor reputació d'entre tots els centres de la zona per tenir la mitjana més baixa i els alumnes més rebels. Haruka Sakura és un jove que acaba d'arribar a la ciutat i vol convertir-se en el més fort del barri per protegir a totes aquelles persones que li importen. No obstant això, per aconseguir el seu propòsit primer cal que s'uneixi a la Wind Breaker, també coneguda com a Bofûrin, que representa al seu institut i l'objectiu de la qual és defensar la ciutat de la resta de bandes i busca-raons. Però abans haurà d'estomacar al cap de la colla si vol guanyar-se el seu respecte!


OPINIÓ PERSONAL 

Soc una persona que, en els seus gustos, soc bastant bàsica en quant a llibres o còmics es tracta. No busco històries plenes de filosofia de la vida o que siguin super originals. Que, si es dóna, millor perquè gaudeixo de molts tipus de trames i de gèneres, però en general el què més m'agrada són històries amb clichés ben integrats (realmente tot està ja inventat) i, sobretot, històries amb personatges ben perfilats, amb la psique ben construida i que no siguin personatges plans al llarg de l'obra, sinó rodons amb una evolució constant i orgànica a mesura que tot avança. Això últim és el què m'he trobat llegint els dos primers volums de Wind Breaker de Satoru Nii, un manga shonen de mastegots amb joves plens de somnis i amb problemes i traumes amagats dins seu. 

"A partir d'aquest punt, qui faci mal a algú, qui faci malbé res, i qui actuï amb mala fe, sense excepció, rebrà el càstig de la Wind Breaker."

En Haruka Sakura és un jove de 16 anys que començarà el primer any a l'institut Fûrin, el qual té la pitjor reputació d'entre tots els centres de la zona perquè té la mitjana de notes més baixa i els seus alumnes tenen fama de ser els més fort en les baralles. En Sakura té un somni: arribar al cim del Fûrin i ser el número u. Només en arribar al barri, en Sakura ajuda la Kotoha, una noia que té una cafeteria. La jove el convida a menjar com a agraïment, però en Sakura no està acostumat a que la gent l'accepti o siguin amables amb ell a causa de la seva fila: cabells i ulls de dos colors diferents i que, per estrany que sembli, són naturals. La seva aparença ha fet que la gent s'aparti d'ell i que el noi hagi hagut de ser fort per aconseguir un lloc al món. El que no imagina en Sakura, quan s'ha de tornar a enfrontar amb la colla que abans havia atonyinat, és l'arribada d'alguns membres de la Wind Breaker, també coneguda com la Bôfûrin, "campana tallavent", la banda que protegeix el barri a base de bastonades i que també el protegiran a ell.

Wind Breaker és, ni menys ni més, un shonen típic de mastegots amb diferents protagonistes i que té com a objectiu el viatge del protagonista (o del heroi), i dels seus companys, fina a la maduresa mentre viuen i experimenten diferents situacions que els faran créixer i obtenir valors ètics i morals on l'amistat i formar part d'un grup seran els punts fonamentals. Però seria un error per part meva reduir Wind Breaker en només això i estaria faltant a la veritat del que m'ha fet sentir la seva lectura. Perquè el més fascinant del manga són els seus personatges: tots diferents, meravellosos i carismàtics.

En Sakura, el nostre protagonista principal, és un joven que està sol i que no és capaç de confiar en la gent. Després de viure durant tora la seva vida el rebuig dels altres, creu que l'únic que por fer és ser fort i obrir-se camí a base de cops de puny. Per aquest motiu entra a l'institut Fûrin, un lloc on creu que podrà tenir cabuda. El que no imaginava era que la banda del Fûrin, la Wind Breaker, fos una espècie de banda heroica que protegeix el barri comercial de Tonpû i a tota la seva gent. La banda no és només una colla d'arreplegats batussers, sinó una família que només es baralla quan han de protegir allò que els importa.  

La idea d'en Sakura, després de viure una experiència que mai hauria imaginat, no canvia: i es que el nano vol arribar al cim del Fûrin. Però, en aquests moments, al cim de la Wind Breaker i de l'institut, està en Hajime Umemiya de tercer any un paio molt feliç ell que té un hort al terrat del Fûrin. Tot i que pot sembla un tarambana, té el respecte de tothom com a general i l'atmosfera al seu voltant por canviar en qüestió de segons. 

Com a companys d'aventura, en Sakura coneixerà en Nirei, un jove que respecte i admira moltíssim la Wind Breaker i que en vol formar part encara que no sap lluitar; en Suô, un jove amb un pegat a l'ull que sempre somriu i fa la broma, però que és molt hàbil a l'hora de lluitar; i en Sugishita, un fanàtic de l'Umemiya, que té molta força bruta i que no pot sufrir que algú parli malament del seu líder.  

Així doncs l'institut Fûrin, més que un institut, és la base d'operacions de la Bôfûrin. Però, com es divideix la banda? La Wind Breaker està organitzada de forma piramidal amb el general al cim, l'Umemiya, i, sota el seu comandament, hi ha els quatre reis celestials, els quals s'ocupen dels grups dels cursos inferiors. Aquests reis reben els noms de Tamon-ten, Jikoku-ten, Zôzô-ten i Kômoku-ten, entre d'altres nomenclatures, sent en Hiiragi un dels reis celestials i el comandament del grup d'en Sakura i la seva colla de la classe 1-1.  

Així doncs, en Sakura no només haurà de ajudar a netejar el barri o socórrer els qui viuen allà, sinó que haurà d'aprendre a confiar en els seus companys, que s'aniran tornant amics a poc a poc, sinó també en abaixar el mur que hi ha al seu voltant i, amb el qual, es protegeix perqué no li facin mal. En realitat en Sakura és un tros de pa, un xiquet a qui li fa vergonya l'amabilitat o la simpatia, que es fa el fort per a protegir-se i que té males puces.  

En els dos primer volums de Wind Breaker, en Satoru Nii ens introdueix dins d' aquest món de bandes on cadascuna té unes motivacions i uns territoris que ocupen i/o protegeixen i que aniran entrant en conflicte amb la Bôfûrin. L'acció no es fa esperar i en tenim a dojo des del començament. El dibuix de Nii és molt detallista, amb uns fons molt treballats i amb vinyetes d'escenes mòbils dinàmiques i ben traçades que no costen de seguir pels lectors. L'ambientació barroera i de carrer està molt present i el lector s'endinsa de seguida en la història. La trama també és molt dinàmica i Nii aconsegueix que el lector s'enganxi a les pàgines i que no pugui deixar el volum de banda fins a acabar-lo, cosa que també és mèrit dels personatges, els pilars de Wind Breaker. N'hi ha moltíssims i molt diversos, tan de caràcter com de fisonomia; els quals es distingeixen sense problemes pel traç de l'autor.

Parlem ara de l'edició catalana de Distrito Manga. Va ser tota una  sorpresa que apostessin pel manga en català i de forma simultània amb l'edició castellana, fent així que els lectors podem escollir en quin idioma la volem. El tom és un B6 amb coberta que té les lletres del títol en relleu i, a la part de darrera, l'emblema de la Wind Breaker també en relleu. L'edició catalana té un adhesiu on ho indica i es pot treure sense problemes. Les pàgines són en blanc i negre, la impressió és molt bona i nítida. La maquetació corre per part de Matsuka-san i, com sempre, una molt bona feina.  El millo, però, sense dubte, és la traducció de Victor Gomà. Ha sigut una lectura deliciosa per l'encert del tipus d'expressions i del llenguatge escollit tan de nanos picabaralles, però tenint en compte les seves personalitats. Aish, els pronoms febles!!! Feia molt de temps que no llegia res en català i un plaer veure'ls allà ben posats i on toquen.

En definitiva, Wind Breaker ha sigut tota una sorpresa que m'ha encisat i deixat amb ganes de continuar llegint. L'acció trepidant i els personatges tan carismàtics fan d'aquesta obra una aposta molt recomanable per a qui els agradin els shonen de mastegots replets d'acció, però amb transfons i valors darrera una muntanya de cops de puny i puntades de peu.     




No hay comentarios:

Publicar un comentario