Cròniques de manga nº22: Wind Breaker vol. 4

"Mai de la vida, passi el que passi, em deixaré vèncer" 

Comença l'últim combat entre la Shishitôren i la Wind Breaker! Què té preparat l'Umemiya per la baralla final contra el Chôji Tomiyama, el seu rival acèrrim?

SINOPSIS

L'institut Fûrin és conegut com el centre amb els alumnes més buscabregues... però també són els herois de la ciutat! Després de matricular-s'hi, el Haruka es veu rodejat de nous amics en el seu camí per convertir-se en el més fort de l'escola. No obstant això, la seva colla abans haurà de sortir victoriosa a la batalla final del torneig contra la Shishitôren, una banda que només ret culte a la força bruta. I ja ha arribat l'esperat moment de la baralla entre els dos capitans, els més forts de cada banda! Tindrà l'Umemiya cap as sota la màniga per enfrontar-se amb el Tomiyama, un líder d'allò més ambiciós i egocèntric?

Ressenya dels dos primers volums aquí 

Ressenya del tercer volum aquí 

ANÀLISI DEL VOLUM 

Finalment ha arribat el moment tan esperat: la batalla final entre els dos capitans, els combatents més forts de la Wind Breaker i la Shishitôren que decidiran el destí de ambues bandes. En aquesta batalla decisiva, en Tomiyama desencadena tota la seva força i habilitat per vèncer, però tot i que encerta tots els cops, és incapaç de deixar el seu rival fora de combat. Per què és incapaz de deixar-lo estabornit? Per què si el té ensangonat i pràcticament entre les cordes? Com pot ser tan for el capirà del Fûrin? Per la seva part, l'Umemiya té una conversa amb els punys, i amb les paraules, amb en Tomiyama en la qual aquest rememora què sentia en el passat i com ha acabat estant tan buit per dins com una closca d'ou. I és gràcies a l'Umemiya que en Tomiyama comprendrà què és el que ha estat fent malament com a capità de la Shishitôren i tota la càrrega que ha hagut de sofrir el seu vicecapità, en Togame. 

Sense fer-se ni llarg ni pesat, el combat entre els capitans és el més brutal i visceral de tots fins ara. També el que més càrrega sentimental té pel pes emocional de la trama. Com si fossin dues besties salvatges i primitives, en Tomiyama i l'Umemiya ho donen tot en cada cop de puny o cop de peu per imposar-se a l'altre per raons diferents. El primer perquè se sent buit i desesperat desde que ha perdut el allò que feia que s'ho passés bé lluitant, el segon per fer sortir a la llum el Tomiyama del passat. 

El personatge clau en gairebé tot el volum, és a dir, fins que finalitza aquest arc amb la Shishitôren, és l'Umemiya. 

En Satoru Nii ens dóna molta més informació sobe el capità del Fûrin durant el final d'aquest primer arc, com ara quin és el seu estil tant com a capità, com a combatent, i què vol dir per a ell barallar-se o ser al cim del Fûrin. És molt interessant la mentalitat de l'Úmemiya i com la seva idea de banda i les seves motivacions per ser el més fort de tots i estar al cim és contràriament diferent a la d'en Sakura, el nostre protagonista. 

Una de les coses que més m'està agradant de Wind Breaker és el fet que no només sigui el protagonista qui faci canviar aquells que l'envolten, sino que tots els personatges s'influeixen els uns amb els altres de forma orgànica, exposant els seus ideals, no per imposar-se els uns contra els altres, sino perquè l'altre persona entengui la seva visió. Certament és cert això que diu l'Umemiya del la conversa amb els punys.  

Un dels temes capitals en aquesta obra no és fer justicia (tot i que és un punt important i un valor entre els protagonistes i integrants de la Wind Breaker), ni lluitar per les teves conviccions contra un antagonista: és el no estar sol. I aquí l'Umemiya juga un paper fonamental com a far que guia els altres en un camí que no porti a la solitud sinó cap un camí ple de gent, d'amics. De companys.

En Sakura i l'Umemiya són dos personatges antagònics. El primer és solitari, no confia en ningú, només en la força dels seus punys, mentre que l'Umemiya confia plenament en la gent del Fûrin i no té cap problema en fer amics fora del seu entorn. Cap persona sola pot arribar al cim i, un cop ets allà, ja no ets només tu. Certament aquest és el típic clixé del mestre que ensenya a l'alumne, el més gran instrueix el jove perquè maduri i aprengui dins d'un cercle vital d'aprenentatge, però està molt ben feta aquesta retroalimentació per part de tots els personatges amb en Sakura, i veure'l a ella arrufar el nas i abaixant les seves defenses sense que ni ell mateix en sigui conscient de com està deixant entrar a la gent dins del seu cor.   

Al final del volum tenim l'inici d'un nou arc i també l'arribada de nous personatges a escena. En Sakura, que cada cop és més popular en la seva classe pel seu combat contra en Togame, crida l'atenció d'en Tsugeura, un paio obsessionat amb els músculs i amb el tipus d'estètica de la gent, entenent estètica per la cosa que més t'obsessiona. Però ell no será l'únic nou personatge que tindrà protagonisme. Al Tsugeura s'uneix en Kiryû, un altre noi de primer, i de la mateixa clase que en Sakura i els altres, que sembla un casanova, però que en realitat s'ha ficat en un embolic per ajudar a una noia que no coneix de res i estava sent atacada per uns busca-raons. Una nova baralla està a punt de començar amb en Sakura, en Tsugeura i en Kiryû com a protagonistes. En quin nou conflicte estan a punt de ficar-se la Wind Breaker?